El joc com a eina educativa

per Oriol Ripoll
tutor: Rafael Badia

 Com, quan i on presentar els exercicis

MÒDULS

Mòdul 2Mòdul 3Mòdul 4

GUIA DEL CURS

Guía

 

Mòdul 1: ELS DESCRIPTORS DEL JOC (5h)

Des d’un punt de vista d’aplicació educativa, cada joc presenta un ampli ventall de possibilitats. Per aquest motiu podem arribar a descriure’ls des de molts punts de vista.

En aquest mòdul analitzarem algunes fitxes de jocs i veurem quines són les possibilitats.

Objectius del mòdul:

  • Conèixer diferents formes de presentar els jocs a través de les seves fitxes.
  • Elaborar un model de fitxa de jocs que resulti pràctic per a les pròpies necessitats educatives.

Lectures de documents

  1. Els camps d’una fitxa

La forma més habitual de descriure un joc és mitjançant una fitxa escrita. En ella s’expliquen tots els elements necessaris per poder-lo comprendre i aplicar.

Tant en els llibres com en les planes d’Internet, cada autor ha escollit els seus propis camps per explicar-los. Els camps són cadascun dels elements que hi apareixen a la fitxa (l’espai, el material, etc)

No hi ha cap fitxa que sigui totalment complerta. Segons cada realitat s’hauran de tenir en compte uns camps o uns altres.

Consulta les següents planes i altres que tu trobis, i fes un llistat dels camps amb què es descriuen els jocs a cadascuna.

http://www.fut.es/~edutor/

http://jocsinfantils.cat/index.php/base-de-dades

http://www.tiempolibrejuegos.com/

 

 

  1. Més models de fitxes.
  1. Model elaborat per l’àmbit de jocs de l’Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés. Està pensat perquè pugui servir en els seus cursos de formació. Sota el model hi ha la descripció de cadascun dels camps.

Aquesta proposta marca dos camps que resulten un tret diferencial:

    • Com s’explicarà el joc, quins aspectes s’han de tenir en compte.


 

  1. Model aparegut al llibre A la veri i i a la menti. 100 propostes de joc per al menjador escolar (Víctor Baroja i Oriol Ripoll). Editorial Claret 2002.

La proposta de jocs feta en aquest llibre, per ser de cara a un menjador escolar marca dues diferències respecte la resta:

  • la importància de la intensitat dels jocs per tal d’escollir els jocs segons s’ha acabat de dinar o quan es vol tornar a la calma, per exemple.
  • El llibre està dividit en quatre grans blocs: jocs per al sorral, jocs per a una pista, jocs per a un interior ampli i jocs per un interior petit.

ORGANITZACIÓ DE LES FITXES.

Per tal d'escriure els jocs de manera entenedora, hem cregut oportú ordenar la informació en diferents camps diferenciats.

Nom del joc.

Un joc, sobretot si es tracta d'un joc tradicional, es pot conèixer amb diferents noms. Quan això es dóna, hem escollit un nom com el que titula el joc i, entre parèntesi, n'hem afegit les altres possibilitats.

Material.

Els jocs del recull reuneixen la característica de no necessitar un material gaire difícil d'aconseguir o d'alt cost econòmic.

D'altra banda cal entendre que els materials suggerits només són una proposta que pot ser modificada en funció de les possibilitats de cada centre.

Intensitat.

Fa referència a quina és l'energia física que cal per tal de portar a terme aquell joc. Ho hem limitat a tres aspectes:

  • Alta o jocs on el component físic hi juga un gran paper (córrer, saltar, etc.)
  • Mitja, jocs on, tot i no desenvolupar una gran activitat física, hi ha una certa mobilitat.
  • Baixa. Són jocs que es porten a terme asseguts al terra o al voltant d'una taula.

Edat.

Es marca, de manera orientativa, a partir de quina edat es pot explicar el joc. Cal valorar que cada grup d'infants ha viscut un procés lúdic diferenciat i, per tant, aquest aspecte és molt variable.

Nombre de jugadors/es.

Es defineixen quants jugadors són necessaris per tal de poder-los practicar. També s'ha d'entendre com a orientatiu. Podem adaptar molts dels jocs per tal que hi hagi més o menys participants.

Un joc de tauler, per exemple, es pot jugar en equips fent que les fitxes les moguin per torns diferents jugadors de cada equip.

Disposició inicial.

Molts jocs necessiten una preparació abans de començar: disposició dels jugadors, preparació del terreny, distribució del material, etc.

Desenvolupament.

L'explicació del joc. Aquí es marca la dinàmica i la puntuació, si s'escau.

Moltes de les expressions que apareixen en aquest camp, com en qualsevol altre, són paraules tècniques que tenen una càrrega tradicional. Per aquest motiu estan escrites en cursiva i el seu significat està descrit al glossari.

Observacions.

S'expliquen històries que acompanyen la vida dels jocs. També es fa referència a si un joc es practica en algun lloc del món determinat.

També s'intenten donar orientacions per a possibles variants que s'adaptin a la realitat del grup.

 

 

 

  1. Model de camps apareguts a "Jocs de sempre, jocs per sempre" Suplement de la Revista Estris. Març-abril 2001. Quadern dedicat als jocs populars i tradicionals.

En aquesta proposta prenen un pes important:

    • les observacions (que donaran dades sobre el context on es desenvolupa el joc)
    • la font d’on s’ha extret (en la publicació es feia referència a fonts bibliogràfiques per tal de donar a conèixer més llibres als lectors, en una recerca personal nomenaríem la persona que ens el va explicar)

 

Nom del joc i, entre parèntesi, altres noms amb què se’l coneix.

Material necessari. Sempre es podrà construir o bé buscar alternatives amb el què trobem en el nostre entorn.

Nombre de jugadors entès de forma orientativa.

Desenvolupament. El joc està explicat amb possibles variants.

Observacions. Alguns aspectes que, creiem, cal tenir en compte.

Font. Un dels llocs on podreu trobar-lo descrit. Al final d'aquest document, a l’apartat "per a saber-ne més" hi trobareu la bibliografia bàsica i de fàcil accés comentada per tal que pugueu aprofundir en el tema. Alguns dels jocs no els hem trobat descrits en cap llibre, sinó que pertanyen a fonts populars.

 

 

  1. Exercici: elabora el teu propi model de fitxa.

Cal elaborar un model de fitxa que serveixi per descriure jocs. Per tal que sigui el més pràctic possible, recomanem que es pensi per un col·lectiu de nens i nenes o per un moment en el qual el vulguem aplicar.

El treball final del curs és l’aplicació de jocs per un col·lectiu, la fitxa ja ens pot servir per al treball.

Cal que en aquest exercici aparegui explicat cadascun dels camps escollits.

Si es troba més pràctic es pot elaborar un model en format de base de dades, o amb algun altre processador.  En aquest cas, deseu-lo en format .rtf o .pdf.

Associació Catalana
                    per a la Telemàtica Educativa