El joc com a eina educativa

per Oriol Ripoll
tutor: Rafael Badia

 Com, quan i on presentar els exercicis

MÒDULS

Mòdul 1Mòdul 3Mòdul 4

GUIA DEL CURS

Guía

 

Mòdul 2: JOCS I VALORS (5h)

Al voltant d’aquest tema hi ha moltes tendències i línies de pensament. Aquest mòdul vol oferir pautes per al posicionament de l’ús del joc com a eina educativa.

Objectius del mòdul:

    • Donar eines per a la intervenció utilitzant el joc segons uns valors determinats.
    • Fer trobar formes d’eliminar la competició en els jocs.
  1. Lectura del document: Joc i competició.

Document que reflexiona al voltant del paper de la competició en el joc.

2. Activitats:

  • 1. Fer una recerca de jocs a Internet i escollir tres jocs on aparegui:
      • Puntuació.
      • Eliminació dels adversaris

    Com modificaries les normes del joc per tal d'eliminar aquests aspectes?

  • 2. Buscar dos jocs de grup per a cadascun de les tres formes de relacionar-se segons la praxologia.
  • JOC I COMPETICIÓ

    El joc s’associa amb competició. A partir d’aquest binomi ha aparegut la denominació de jocs no competitius o jocs cooperatius i associats a la transmissió dels valors.

    Però potser aquesta unió és només des d’una visió ràpida i parcial. Existeixen realment els jocs competitius?

    Si fos així podríem arribar a determinar els components que fan que els jugadors competeixen els uns amb els altres, per arribar-ho a modificar i crear així situacions de "no competició".

    Components de la competició

    La competició en els jocs rau en un parell de components:

    • la puntuació (es van aconseguint punts a mesura que es van assolint objectius)
    • l’eliminació dels adversaris (els jugadors de l’altre equip són retirats temporalment o definitiva del camp de joc)

    L’eliminació o la modificació d’aquests components elimina d’arrel la possible competició.

    Les relacions socials

    Per una altra banda, tot i que no haguem presentat el joc de forma que s’afavoreixi la competició i s’hagi eliminat la puntuació, els jugadors que són "competitius de mena" continuaran comptant els seus èxits i comparant-los amb els dels altres.

    Per aquest motiu podem intentar controlar alguns altres aspectes que afavoreixin un tipus de relació social entre els jugadors. La praxologia motriu és una ciència que estudia les relacions entre els jugadors.

    Des de la praxologia s’ha determinat que en els jocs d’equip, els jugadors poden relacionar-se de tres formes:

    • cooperació: els jugadors han de cooperar entre ells per aconseguir el seu objectiu.
    • oposició: els jugadors només tenen adversaris.
    • cooperació-oposició: els jugadors tenen alhora companys i adversaris.

    La lògica interna dels jocs d’oposició i de cooperació-oposició afavorirà més aquesta suposada competició entre els jugadors més que no pas els de cooperació.

     

    En resum

    Potser no s’ha de parlar de jocs competitius o no competitius, sinó de situacions que afavoreixen que els jugadors competeixin.

    Com a educadors podem controlar els elements externs (la puntuació, per exemple) i tenir en compte els elements de la lògica interna en el moment de dissenyar qualsevol intervenció educativa.

    Associació Catalana
                    per a la Telemàtica Educativa